L’Observatori del degà: Reindustrialitzar Catalunya
En l’Observatori del Theknos de setembre-octubre, el degà Miquel Darnés veu la reindustrialització, tot i la dificultat per trobar mà d’obra qualificada, com un element clau per al futur del país. Entre 2000 i 2009, la indústria a Catalunya va perdre pes, però el 2023 ha mostrat signes de recuperació.
Pots llegir l’article a continuació a través d’aquest enllaç.
Observatori Theknos 263
Reindustrialitzar Catalunya
Entre els anys 2000 i 2009, el pes de la indústria en l’economia catalana va baixar del 27% al 18%. Els dos factors principals que ho van provocar van ser la integració de la Xina a l’economia global i la bogeria immobiliària —durant molts anys, els beneficis del sector immobiliari van superar amb escreix els del sector industrial. Actualment, Catalunya està en una posició incòmoda: ni és prou de baix cost per competir amb el Marroc ni té un estat al darrere que forci inversions públiques de gran volum. Amb tot, l’any 2023 el PIB de la indústria va créixer i se situa al 18,6%. El país té actius importants per, entre altres coses, recuperar part de la producció que va marxar cap a Àsia. Tenim una base industrial important pel que fa a maquinària, sector alimentari, mobilitat, etc., a més d’una tradició amb comandaments intermedis i enginyers competitius.
A finals del juliol passat, l’Observatori de la Indústria va fer la presentació de l’informe anual sobre la indústria a Catalunya 2023, a la qual vam ser convidats, i que confirma el bon moment pel qual està passant. El VAB industrial va créixer un 3,5%. Les branques de més creixement van ser la de productes informàtics, automoció, altre material de transport cuir i calçat, metal·lúrgia, productes farmacèutics, i maquinària i equips mecànics. Actualment, hi ha al voltant de 500.000 afiliats al sector industrial.
Un dels factors més destacables de la importància de la indústria és que millora la competitivitat i la productivitat del conjunt de l’economia. Cal no oblidar que no deixa de ser una fàbrica de cohesió social, ja que genera condicions de creixement econòmic en l’entorn, amb ocupació estable i de qualitat. Altrament, arrossega l’augment de la inversió estrangera i en R+D, que ja frega el 0,9% de la facturació. Pel que fa a la formació dels ocupats, s’ha produït un canvi en la distribució segons el nivell educatiu. Ara el 44% tenen estudis superiors, entre els quals hi ha nombrosos enginyers. Però hi ha una dada preocupant: el 27% de les empreses catalanes declaren que tenen dificultats per trobar mà d’obra adequada, xifra que ha anat creixent. També cal destacar que durant el 2023 ha augmentat lleugerament el pes de les PIME (1,4%) i s’han reduït les microempreses (1,9%).
Finalment, les exportacions de la indústria catalana van créixer un 6,1% el 2023, fins a assolir el 100.000 M€. Per tot plegat, cal ser moderadament optimista pel que fa al futur industrial de casa nostra. Nosaltres, des de mitjan segle xix, hem contribuït de manera important a la creació i al desenvolupament de la indústria, i hem de continuar fent-ho. És difícil trobar una empresa del sector en què no hi hagi, com a mínim, un dels nostres companys. El Col·legi també té clar que pot ajudar en aquest sentit, i es pot destacar com a exemple la bona tasca de la Comissió d’Enginyers d’Empresa a l’hora d’apropar empreses del sector industrial als col·legiats, sense menystenir les accions de les Comissions Tècnica de l’Enginyeria i Qualitat i Innovació, en aquest àmbit. Val a dir que les tres Comissions han fet activitats conjuntes. La reindustrialització de Catalunya és una aposta estratègica de país, en què el conjunt de la societat s’hi hauria d’implicar.
Vegeu la presentació de l’informe a aquest enllaç.
Miquel Darnés
Degà