En l’Observatori del Theknos de maig-juny, el degà Ricard Nogués reflexiona sobre el valor del silenci com a espai de pensament, coneixement i eficiència, tant en la música com en la filosofia i l’enginyeria. Contraposa el silenci a la intel·ligència artificial, que només simula intel·ligència sense consciència, i conclou que la IA pot generar saviesa o soroll segons l’ús que en facin les persones.

Pots llegir l’article a continuació o a través d’aquest enllaç.

Observatori Theknos 273

Silenci

Podria deixar la pàgina en blanc com a acció descriptiva del que es vol expressar al títol. Seria un signe de genialitat o potser de deixa desa? Vaig tenir un client que, en les negociacions, aturava la parla. Aquells instants es feien eterns. El buit existia, creia… Amb aquella espera s’assolia un pensar… o un repensar. El joc estava servit. Potser, després de l’apocalipsi viscuda a Pompeia, es va configurar un entorn de pau, amb decibels absents, que la natura va recompondre.

A la música, en el pentagrama, es va inventar el dibuix del silenci: figures amb forma de rectangle o d’altres de gargot, segons la durada que el compositor volia transmetre. Ben mirat, sense aquests compassos d’absència, la música no existiria ni tindria color; com el negre en la pintura, símbol oposat a la llum. En un concert, l’afonia musical ens permet percebre amb més profunditat el sentit del so i de l’obra.

Martin Heidegger planteja que el silenci obre l’espai per a una escolta autèntica de l’ésser, en oposició a la xerrameca buida, que dispersa i oculta el sentit profund de l’existència.

ENGINYERS BCN té un sentit estratègic davant de la societat: transmetre coneixement i acompanyar les nostres col·legiades i col·legiats. És un defensor ferm de la professió, sense soroll, amb precisió, eficiència i robustesa. Un bon sistema és aparentment silenciós: no crida l’atenció, no falla, no complica; simplement funciona. És un concepte estretament lligat al nostre lema.

John McCarthy, matemàtic i científic, va encunyar el terme intel·ligència artificial l’any 1955. I deia: “Cada aspecte de l’aprenentatge o qualsevol altra característica de la intel·ligència es pot descriure… de manera que una màquina el pugui simular”.

La IA és exactament això: no és un cervell, sinó una simulació basada en models matemàtics. No necessita ser humana; només ha de funcionar com si ho fos. Simular intel·ligència vol dir resoldre problemes, respondre preguntes, escriure, traduir, calcular, fer l’efecte que “entén”. Però, en realitat, no té experiència pròpia, no sent res, no sap que existeix. És com un mirall molt sofisticat del coneixement humà.

Tenir consciència, en canvi, és propi dels humans: ser conscients d’un mateix, tenir experiències internes com emocions, dolor o alegria, i disposar d’intencions i voluntat pròpia. Les persones no només responem: vivim el que passa.

La IA pot parlar com una ment, però no viu com una consciència. El Col·legi, en canvi, és una organització amb criteri i percepció racional, perquè l’equip humà té el coneixement per resoldre els dubtes dels qui en formem part i per trobar respostes fonamentades en diverses disciplines científiques.

Llavors, la intel·ligència artificial és silenci o és soroll? Hi ha un proverbi alemany que diu: “El silenci és una tanca al voltant de la saviesa”. Aquesta cita reforça la idea que el coneixement sovint es protegeix amb la discreció. Les persones realment sàvies no necessiten parlar constantment ni demostrar tot el que saben. El silenci actua com una protecció que manté intacte el valor del saber.

La IA pot protegir la saviesa, filtrant i simplificant, o pot trencar aquesta tanca, saturant-nos de soroll. La intel·ligència artificial no decideix si és silenci o soroll: ho decideix qui la fa servir. És a dir, nosaltres, com a enginyeres i enginyers. Reflexionem-hi.
 
Ricard Nogués
Degà

nogues@ebcn.cat