En l’Observatori del Theknos de novembre-desembre, el degà Ricard Nogués reflexiona sobre la serendipitat, és a dir, els descobriments feliços que sorgeixen inesperadament mentre se cerca una altra cosa. En destaca exemples científics i d’enginyeria per mostrar com l’atzar només fructifica quan hi ha preparació i mirada oberta. Relaciona aquest concepte amb la història del Col·legi, format gràcies a coincidències i voluntats compartides, i reivindica la importància de fomentar entorns que afavoreixin el coneixement i la innovació. Finalment, recorda el Concert de Nadal com un moment de trobada i descoberta col·lectiva.

Pots llegir l’article a continuació o a través d’aquest enllaç.

Observatori Theknos 270

La serendipitat

Hi ha mots que tenen música pròpia. Serendipitat n’és un: podria ben bé ser el títol d’un fado portuguès, però designa el descobriment feliç i inesperat que sovint apareix quan es busca una altra cosa. El terme prové de l’anglès serendipity, incorporat l’any 1754 per l’escriptor Horace Walpole, inspirat en un antic conte persa, Els tres prínceps de Serendip, en què els protagonistes trobaven tresors per atzar gràcies
a la seva perspicàcia.

La història de la ciència n’és plena. El 1895, Wilhelm Conrad Röntgen va descobrir els raigs X mentre experimentava amb tubs de raigs catòdics. El 1928, Alexander Fleming va observar com un fong havia eliminat per accident les colònies de bacteris que tenia, i així va néixer la penicil·lina. I el 1958, Jack Kilby, provant d’unificar components electrònics en un sol bloc, va donar vida al xip integrat, base de la revolució digital. Sovint la casualitat es troba amb la ment preparada.

També en l’enginyeria hi ha moments d’atzar que canvien el curs de les coses. Els avenços més significatius no sorgeixen només de plans perfectes, sinó d’una combinació subtil d’experiència, intuïció i mirada oberta. Saber veure oportunitats on els altres només veuen imprevistos és, al cap i a la fi, una de les formes més pures de l’enginy. El nostre Col·legi és fruit, en certa manera, d’una serendipitat col·lectiva. De la coincidència de voluntats que, des del naixement dels ensenyaments industrials del 1850, van obrir el camí fins a la creació, el 1958, del Col·legi de Catalunya i Balears, amb l’il·lustre Josep Maria Cabestany com a primer degà. I d’aquella espurna inicial va néixer, fa trenta anys, ENGINYERS BCN. Som hereus d’una tradició que va saber convertir el talent individual en una institució compartida.

Per això, la serendipitat no és només una qüestió de sort, sinó de preparació, de curiositat i de perseverança. És l’actitud de qui observa, escolta i connecta. Des del Col·legi volem continuar fomentant aquest esperit: creant entorns on el coneixement flueixi, on la tecnologia esdevingui aliada, i on cada enginyera i enginyer trobi el seu espai per créixer i innovar. La nostra professió, com la vida, avança quan l’atzar troba persones disposades a entendre’l.

Com diu sovint la saviesa popular, “la sort només visita aquells que la busquen treballant”. Convertir la casualitat en progrés és, de fet, l’essència mateixa del talent: transformar l’imprevist en solució, la intuïció en ciència i l’esforç en bellesa.

I, parlant de bellesa, el pròxim 12 de desembre ens retrobarem a la basílica de Santa Maria del Mar per viure una altra nit màgica: el nostre tradicional Concert de Nadal. La música tornarà a ressonar a través de les altes parets gòtiques i ens recordarà que, de vegades, les emocions també són una forma de serendipitat.

Allà hi serem, amb totes i tots vosaltres. Perquè, en el fons, cada trobada al Col·legi és una nova oportunitat de descobriment.

Ricard Nogués
Degà

nogues@ebcn.cat

@NoguesRicard