En l’Observatori del Theknos de gener-febrer, el degà Ricard Nogués reflexiona sobre com la vida i la professió poden ser afrontades amb responsabilitat i consciència. Inspirant-se en La lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera, recorda que viure amb profunditat i sentit evita decisions superficials que poden tenir conseqüències negatives. Al mateix temps, destaca el paper d’ENGINYERS BCN en la defensa de la professió dins de l’àmbit industrial, garantint el compliment de la legalitat, oferint formació, assessorament tècnic i legal, i protegint els enginyers davant l’intrusisme i la inseguretat jurídica. També critica decisions unilaterals del Consejo General (COGITI) que trenquen la unitat jurídica aconseguida durant anys. Finalment, fa una analogia amb el descobriment del matemàtic D. R. Kaprekar i el nombre 6174, subratllant que els processos i els patrons fiables i estables, tant en la vida com en la professió, són clau per assolir l’excel·lència i la seguretat.

Pots llegir l’article a continuació o a través d’aquest enllaç.

Observatori Theknos 271

La lleugeresa de l’ésser

Amb el permís de Milan Kundera, extrec aquesta part d’un títol que evoca la feblesa que representem com a humanitat. És una novel·la filosòfica que ens fa pensar sobre com viure i què dona sentit a la vida. Escollir les coses des de la buidor i la superficialitat pot portar la nostra existència a fets que ens poden afectar negativament. És una invitació a mirar el món amb més consciència i responsabilitat. Un dels nostres desitjos per a aquest any que comença.

El nostre univers en l’enginyeria de l’àmbit industrial aplega circumstàncies que ens porten a prendre les millors decisions per a la defensa d’una professió estratègica dins del món em­presarial, en tots els seus sectors. D’entrada, vull remarcar que el sentit expressat per l’au­tor txec és el nostre tarannà, i entenem que les col·legiades i els col·legiats, que es deixen la pell cada dia per fer la seva feina, ho fan en el marc de la legalitat i la normativa vigent. Això queda demostrat amb el nombre de per­sones que van emplenar la sala d’actes de la nostra seu per tractar el nou RSCIEI (Reglament de seguretat contra in­cendis en establiments industrials), amb entitats i ponents de prestigi, el desembre passat. Aquest és el nostre servei, a més dels de verificació documental, formació contínua, assessorament tècnic i legal, entre d’altres.

Des de la junta de govern enfoquem la defensa de la professió sempre d’acord amb la llei que ens empara com a corporació de dret públic. I no és gratuït que vulguem el millor per a cada enginyera i enginyer que hi pertany. Han de ser conscients que, si desenvolupen la professió, el Col·legi és la seva referència i la seva protecció, conforme al marc legal. Res del que fem és per anar en contra de la llibertat personal, sinó pel bé de la seva acció professional en qualsevol disciplina. Així mateix, ho fem també per a les altes i les baixes col·legials, en benefici de la ciutadania, com a vigilància de la professió, per evitar l’intrusisme professional, entre d’altres actuacions.

En aquest sentit de compliment de la llei i la normativa, ENGINYERS BCN vetlla, sota l’empara jurídica, per les atribucions corresponents a cada especialitat. Sigui quina hagi estat la junta de govern des de la creació de l’entitat, s’ha mantingut un ferm respecte a la legislació per seguir un criteri, per damunt del fet polític, que ha estat im­pol·lut al llarg de més de trenta anys. Des de fa un temps, sense cap criteri legal i només des de l’opinió política, el Consejo General (COGITI), que ens ha de representar com a professió a l’Estat, ha pres decisions que trenquen la unitat jurí­dica consensuada tots aquests anys i que ens ha acompanyat amb èxit pel bé del col·lectiu. Aquesta decisió i d’altres, determinades uni­lateralment, perjudiquen l’entitat, la segona d’Espanya, i la nostra professió, precisament per la seva inseguretat jurídica.

La nostra força és la suma dels que hi som, i som allò que volem ser com a via per arribar a l’excel·lència. Però aquests biaixos no són maneres d’enfocar-nos cap a la millor entesa entre els uns i els altres.

D. R. Kaprekar, matemàtic indi, va descobrir la cons­tant que ara duu el seu nom, que és el nombre 6174. És un número límit que, en certes condicions i fins a un màxim de set iteracions, sempre et porta a ell mateix. Aquest fet demostra tres idees clau: hi ha un destí únic, el procés és determinista i el resultat és estable. Se li atri­bueix aquesta frase: “Fins i tot els nombres més ordinaris amaguen patrons extraordinaris”. Per què canviar de patró si realment ha funcionat? Ens ho hauran d’explicar de manera científica i, per tant, legal, per descomptat.