En l’Observatori del Theknos de gener-febrer, el degà parla dels reptes que han d’afrontar els enginyers en els propers anys i fa una reflexió sobre l’estat de la professió. Pots llegir l’article a continuació o a través d’aquest enllaç.

Observatori Theknos 253

EL FUTUR DE L’ENGINYERIA

Com va dir Mahatma Gandhi: el futur depèn del que facis avui. L’enginyeria en general s’està esforçant per ocupar un lloc important en l’activitat econòmica i en la societat, i així assegurar-se el futur. S’està adaptant a marxes forçades als nous paradigmes de la digitalització, de l’eficiència energètica, de la indústria 4.0, etc. Una prova del que diem són les conclusions de l’Observatori de l’Enginyeria d’Espanya, en el que s’afirma que faran falta 200.000 enginyers i enginyeres en els propers deus anys. Si ho extrapolem a Catalunya, més o menys, en faran falta entre 30.000 i 40.000. Val a dir que l’enginyeria cada cop és més transversal, la figura de l’enginyer clàssic perd protagonisme i les empreses demanen nous perfils. Sense anar més lluny, en l’informe es diu que un 25 % de les firmes enquestades, afirma tenir dificultats per trobar enginyers qualificats per als llocs de feina que demanen. I un dels punts febles que posa de manifest l’observatori és la poca presència femenina, que en prou feines arriba al 20 per cent.

Una dada a destacar és que els titulats de l’àmbit industrial representem el 43% del total d’enginyeries, dels quals un 32% correspon a enginyers i màsters i un 68 % a enginyers tècnics i graduats. I que en les dues darreres dècades el nombre d’estudiants en aquest àmbit ha crescut un 47%, al contrari  d’altres especialitats que han disminuït. I si ens centrem en el nostre col·lectiu, podem afirmar amb orgull que realitzem el 80% dels projectes i direccions tècniques de les instal·lacions industrials. També tenim una presència important en les empreses industrials i de serveis i molts companys nostres en són alts directius. Altrament, també som presents en la majoria d’ajuntaments del país on realitzem diverses funcions i en el sistema educatiu, en especial en la formació professional. Sense oblidar els qui han creat la seva pròpia empresa en tots els sectors, principalment en els de les instal·lacions i les construccions.

Així doncs, els col·legis professionals que representem l’enginyeria tècnica industrial, ara també exercida pels graduats en enginyeria, estem satisfets amb les dades resultants de l’observatori, que ens dona un cert marge per l’optimisme. Però no podem badar. Ja sigui de forma individual, en el marc del Consell de Col·legis, del Consejo General o de la METGEC, hem de continuar defensant la professió i els col·legiats, a peu i a cavall. Són molts els reptes que hem d’afrontat per continuar avançant cap al futur. Hem d’aconseguir que les diferents legislacions actuals o futures tornin a reconèixer la validesa de la revisió documental feta pels col·legis, en pro de la seguretat de la ciutadania. Hem d’aconseguir que les empreses i les administracions valorin i demanin la col·legiació com a garantia de professionalitat, actualització de coneixements i compromís. Hem d’aconseguir que desapareguin els dos nivells d’enginyeria impropis del segle XXI, que només fan que crear confusió a les empreses, les administracions i a la societat; i hem d’aconseguir la fusió del col·legis d’enginyeria en un de sol per ser un lobby professional potent; entre més coses.

Acabem d’encetar un nou any el qual, malgrat les incerteses econòmiques, pot ser important per anar-nos acostant als objectius esmentats. Hem de reconèixer que són ambiciosos i que no serà gens fàcil aconseguir-los, però també hem de dir que confiem plenament en la nostra força, determinació i esforç, que un cop més, com hem demostrat al llarg de la nostra història, seran claus per fer-ho. Comptem amb tots vosaltres!