Observatori del vicedegà: “El gat de Schrödinger i les croquetes”

30 de maig de 2024
Comparteix
Temps de lectura
3' 57"

En l’Observatori del Theknos de maig-juny, el vicedegà Ricard Nogués destaca la necessitat d’un pla clar per la descarbonització i l’adopció d’energies renovables, alhora que defensa la capacitat de l’enginyeria per liderar aquest canvi, veient la intel·ligència artificial com una oportunitat, no com una amenaça. Pots llegir l’article a continuació o a través d’aquest enllaç.

Observatori Theknos 261

El gat de Schrödinger i les croquetes

Hi ha una obra pòstuma de l’escriptor francès Georges Perec titulada L’infraordinari, en què fa referència amb aquest terme a allò que no s’acostuma a qüestionar després d’observar el nostre entorn. Hi ha coses bones i dolentes que formen part de la nostra quotidianitat, en què moltes persones ni es fixen o bé prefereixen ignorar. La nostra vida diària ens absorbeixi, mentrestant, aquells que han de pensar en el nostre futur per planificar el millor benestar, de vegades, ignoren la realitat o, pitjor encara, van creant una il·lusió paral·lela que no s’avé amb la velocitat de la tecnologia.

Una fita que tenim entre mans és la descarbonització, en contraposició a l’electrificació, que marcarà el nostre futur immediat. És a dir, la transformació climàtica com a objectiu per fer baixar aquest grau i mig de temperatura que malmetrà la civilització actual i que va ser un dels assumptes tractats per grans experts en el Fòrum per la transició energètica de l’any passat. El nostre col·lectiu com a enginyeres i enginyers,
amb el nostre talent i amb la formació contínua que desenvolupem des del Col·legi, està preparat per dur a terme i formar part del canvi per assolir aquest repte.

Ara bé, falta un pla de país amb una definició entenedora d’on es vol anar a parar realment. Oriol Guixà, president de FemCat, posà de manifest que el món polític no es pot passar la vida sense prendre decisions en aspectes com el de les energies renovables. Un negoci sense pla d’empresa no funcionarà, ja que si se’l deixa a la seva sort, pot esdevenir un caos amb un model d’ineficiència.

Erwin Schrödinger, amb la seva paradoxa, ens planteja que segons la física quàntica el gat del seu experiment està viu i mort alhora. Amb les renovables passa el mateix. No podem tenir un model que ens digui que són necessàries (parcs fotovoltaics, aerogeneradors, sistemes de recàrrega de vehicle elèctric, etc.) i estiguin vives i mortes al mateix temps, per la por d’una decisió ferma. Les energies netes a Catalunya només representen el 15,6 % de la demanda i l’objectiu és el 50% el 2030. Els primers ferrocarrils de vapor al seu pas pels pobles eren apedregats per una població atemorida; la por com a essència humana. Però un grup d’empresaris del segle xix van vèncer les reticències i van apostar per construir aquell transport de Barcelona a Mataró com a primer projecte de referència.

Aquests anys ENGINYERS BCN s’ha posat al dia amb un pla definit per la Junta de Govern i ara mateix en aquest avenç tenim el rerefons de la intel·ligència artificial. El món de l’enginyeria i la nostra entitat no ho ha de veure com una amenaça, sinó com una oportunitat. I allà estarem, per ser un referent també en aquest àmbit.

El professor en psicologia Dr. Martín-Loeches diu que allò que fa que una persona sigui intel·ligent és la capacitat de solucionar problemes nous. La humanitat ha evolucionat seguint aquesta premissa fins a arribar a avui. En aquest sentit, la intel·ligència artificial actual ens ajudarà a resoldre fets existents per vehicular accions de suport i de millora del nostre entorn, sobretot professional.

Per sort, no m’imagino aquelles croquetes de la meva àvia dissenyades per una recepta artificiosa sense l’essència de la transmissió del coneixement familiar, evolucionat des d’una cuina de cocció pausada. En aquella taula de diumenge sí que es posava de manifest l’experiment del físic austríac. Existien i desapareixien alhora… Com el que desitgem que passi a la nostra Nit dels Col·legiats i la Professió d’enguany, en què volem que les col·legiades i col·legiats frueixin, des de l’antiga Masia Ribas (avui La Centenària), construïda el 1779, d’un espai on serem més vius que mai mostrant el futur des d’un
lloc del passat. I un consell: gaudim de la nostra vocació, que és la que ens ha portat fins aquí, també a foc lent.

Ricard Nogués

Vicedegà

nogues@ebcn.cat

@NoguesRicard